>> Introducció.
ÍNDEX,
i enllaços per ordre alfabètic.
i enllaços per ordre alfabètic.
EVANGELI. (Mateu 13,24-43).
(En blau allò que
correspon a la versió llarga)
En aquell temps,
Jesús proposà a la gent aquesta
altra paràbola:
“Amb el Regne del cel passa com
amb un home
que havia sembrat bona llavor
al seu camp,
però a la nit, mentre tothom
dormia,
vingué el seu enemic,
sembrà jull enmig del blat, i
se n’anà.
Quan el sembrat hagué crescut i
s’espigà,
aparegué també el jull.
Els mossos anaren a trobar
l’amo i li digueren:
¿No era bona, la llavor que vau
sembrar al vostre camp?
¿Com és, doncs, que hi ha jull?
Ell els respongué:
Això ho ha fet algú que em vol
mal.
Els mossos li digueren:
¿Voleu que anem a collir-lo?
Ell els diu: no ho feu pas:
si collíeu el jull, potser
arrencaríeu també el blat.
Deixeu que creixin junts fins a
l’hora de la sega,
i llavors diré als segadors:
colliu primer el jull i feu-ne
feixos per cremar-lo;
després colliu el blat i
porteu-lo al meu graner”.
Els proposà encara
una altra paràbola:
“Amb el Regne del
cel passa com amb un gra de mostassa
que un home va
sembrar al seu camp:
és la més petita de
totes les llavors,
però, a mesura que
creix,
es fa més gran que
totes les hortalisses
i arriba a ser com
un arbre,
tant que els ocells
hi vam
per ajocar-se a les
seves branques”.
Els digué també una
altra paràbola:
“Amb el Regne del
cel passa com amb el llevat
que una dona amaga
dintre la pasta
de mig sac de
farina,
i espera, fins que
tota ha fermentat”.
Tot això Jesús ho
digué a la gent en paràboles,
i no els deia res
sense paràboles.
així es complia allò
que havia anunciat el profeta:
“Els meus llavis parlaran en paràboles;
exposaré coses que han estat secretes
des de la creació del món”.
Llavors, deixà la
gent i se n’anà a casa.
Els deixebles anaren
a demanar-li que els expliqués
la paràbola del jull
sembrat en el camp.
Ell els digué:
“El que sembra la
bona llavor és el Fill de l’home.
El camp és el món.
La bona llavor són
els del Regne.
El jull són els del
Maligne.
l’enemic que els ha
sembrat és el diable.
La sega és la fi del
món;
i els segadors són
els àngels.
Així com cullen el
jull i el cremen,
passarà igual a la
fi del món:
el Fill de l’home
enviarà els seus àngels,
recolliran del seu
Regne tots els escandalosos
i els qui obren el
mal,
i els llençaran al
forn encès:
allà hi haurà els
plors i el cruixir de dents.
Llavors, els justos
en el Regne del seu Pare
resplendiran com el
sol.
Qui tingui orelles, que ho senti”.
Jull. (Com és, doncs, que
hi ha jull?).
El jull és una planta com
tantes altres, i enriqueix la flora del nostre Planeta. El seu “problema” ve quan
algú la utilitza per a fer mal.
La paràbola explicada
per Jesús no significa que el jull (o zitzània, o cugula) sigui una mala
herba. Allò que és dolent és l’acció humana que, sembrant
jull en un camp de blat, fa inservible el blat si abans no es destria del jull.
Sembrar jull en un camp de blat és per fer mal.
Els treballadors del camp donen
per suposat que la llavor que havien sembrat era bona. I es pregunten: D’on
ha vingut el jull?
La resposta la dóna el propietari del camp: Això ho ha fet algú que em vol mal.
La resposta la dóna el propietari del camp: Això ho ha fet algú que em vol mal.
Aquesta és la traducció que ens ofereix el Missal. L’original grec és
més suggeridor quan fa servir l’expressió: Això ho ha fet l’enemic home (Echthros
anthropos).
L’expressió “l’enemic home” és sorprenent si es té en compte que, segons l’explicació posterior de la paràbola, el camp és el món. Un món en què el Fill de l’home (és a dir: la Humanitat) hi sembra una bona llavor que produeix “fills del Regne”; però l’enemic home hi sembra una llavor que produeix, literalment, “fills del Maligne”.
És molt convenient no entendre
malament l’expressió “fills del Maligne”. Seria un gravíssim error imaginar el Maligne
com una realitat exterior a la Humanitat, productora de Mal. La
traducció del Missal, escrivint Maligne amb majúscula inicial, potser ho
suggereixi; però de cap manera s’ha d’entendre així. La Bíblia exclou tota idea
de dualisme per a explicar el Mal.
El Dualisme és l’intent d’explicar la presència del Mal en el món imaginant l’existència de dues causalitats:
- Una causalitat bona (Déu) per a les coses bones, i
- Una causalitat dolenta (Maligne, Satanàs, Diable, Matèria...) per a les dolentes.
El Dualisme és l’intent d’explicar la presència del Mal en el món imaginant l’existència de dues causalitats:
- Una causalitat bona (Déu) per a les coses bones, i
- Una causalitat dolenta (Maligne, Satanàs, Diable, Matèria...) per a les dolentes.
Segons la Bíblia, ja des del
primer capítol, tot ha estat creat per Déu. I tot és molt bo. (Gènesi 1:31).
L’expressió “fills del Maligne” significa simplement “mals fills”, per oposició als “bons fills” o “fills del Regne”.
En un llenguatge més directe, i entenent que el Regne significa la Humanitat que entre tots anem construint, podríem dir simplement: la bona llavor són els humans que fan Humanitat, i el jull són els humans que desfan Humanitat (per imposar la seva).
No existeix el Mal com una entitat exterior a l’Home. Fer o desfer Humanitat és una resposta que neix exclusivament de la llibertat humana, i es converteix en el criteri de Bé i de Mal. El mal apareix quan algú interpreta i aplica aquest criteri només des de si mateix.
La Història de la Humanitat, en
aquest sentit, és molt tràgica. Els més perversos Dictadors normalment
s’han imposat amb l’excusa de “fer Humanitat”. Però s’ha tractat sempre de la
“seva” Humanitat. Per imposar la “seva” Humanitat no han dubtar de cometre les
més grans destrosses humanes.
La Humanitat (el Regne) ha de
ser obra de tots els humans. No està “pre-dissenyada”. Si us deien:
“És al desert”, no hi aneu; i si us deien: “És en un lloc amagat”, no us ho
cregueu. Perquè, igual com el llampec surt de llevant i es veu fins a ponent,
així serà la vinguda del Fill de l’home. On hi ha carronya, s’hi apleguen els
voltors (Mateu 24:26).
La Humanitat es va realitzant a partir de la resposta generosa i activa de cada un dels humans; des de cada lloc i en cada temps. No es pot dissenyar ni imposar-la des del Poder (Lluc 4,6ss), ni és fruit de savis i entesos (Mateu 11,25). L’anem construint entre tots, des de la germanor viscuda, i impulsats per l’esperit de servei mutu.
Jesús és l’Home mostra com a camí, no pas com a pre-realització. Cada humà està invitat a anar completant la Humanitat a través del servei mutu fraternal, el qual ens porta també a descobrir la Paternitat de Déu, inici i font de Tot (Colossencs1:24).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada