>> Introducció.
ÍNDEX,
i enllaços per ordre alfabètic.
i enllaços per ordre alfabètic.
EVANGELI. (Mateu 13,44-52).
(En blau allò que
correspon a la versió llarga)
En aquell temps, Jesús digué a
la gent:
“Amb el Regne del cel passa
com amb un tresor amagat en un
camp.
L’home que el troba, el deixa
amagat i,
content de la troballa,
se’n va a vendre tot el que té
i compra aquell camp.
També passa amb el Regne del
cel
com amb un comerciant que
buscava perles fines.
El dia que en trobà una de molt
preu,
anà a vendre tot el que tenia
i la comprà.
També passa amb el
Regne del cel
com amb aquelles
grans xarxes que,
tirades a l’aigua,
arrepleguen de tot.
Quan són plenes, les
treuen a la platja,
s’asseuen i recullen
en coves tot allò que és bo,
i llencen allò que
és dolent.
Igualment passarà a
la fi del món:
sortiran els àngels,
destriaran els
dolents d’entre els justos
i els llençaran al
forn encès:
allà hi haurà els
plors i el cruixir de dents.
¿Ho heu entès tot
això?
Li responen: sí que
ho hem entès.
Ell els digué:
Mireu, doncs:
els mestres de la
Llei que es fan deixebles del Regne del cel
són com aquells caps
de casa que treuen del seu cofre
joies modernes i
antigues.
163. Xarxa. (...passa amb el Regne del cel com amb
aquelles grans xarxes...).
“Xarxa” (o “xarxes”), en els Evangelis, té sobretot
dos significats simbòlics importants.
Un primer significat el trobem en els Sinòptics, quan fan
començar la vida pública de Jesús a la vora del mar de Tiberíades. Aquí Jesús connecta
amb dues parelles de germans pescadors que estan tirant, recollint o arreglant les xarxes (Mateu 4:18; Marc 1:16; Lluc 5:9. Vegeu també Joan 21:6).
Els relats de Mateu i Marc distingeixen entre la
primera parella i la segona. Sobre la primera diuen que Jesús els crida
precisament quan tiraven les xarxes, i els comunica que des d’ara seran pescadors
d’homes. I com que per a pescar homes no faran servir “aquelles”
xarxes, s’hi diu explícitament que les abandonen. En canvi, en relació a
la segona parella, Jesús només els diu que el segueixin; i ells ho
deixaren tot (sense explicitar que deixessin també les xarxes) i el
seguiren.
Possiblement aquesta duplicitat de llenguatge sigui intencionada perquè faci de “coixí” a la ambigua i sorprenent expressió “pescadors d’homes”.
Aquesta expressió només és intel·ligible si es té en compte el significat del mar per a la seva gent. Encara que sigui per a ells la principal font de sosteniment, el mar (o el llac) sempre porta inclòs el perill. Segurament a Galilea hi hauria poques famílies que no tinguessin víctimes de la mar entre els seus. És evident que el mar els ajuda a guanyar-se la vida, però a vegades cobra una factura molt alta. Literàriament, el mar és el lloc dels “grans monstres” marins, devoradors d’humans. El mar, i sobretot alguns llacs com el de Tiberíades, són traïdors: passen fàcilment de la calma més plàcida a la torbonada que tot ho engoleix.
És per això que “pescar homes” pot significar també “salvar-los”. Pot semblar una mica forçat, però respon a experiències directes i tràgiques de la gent de mar.
Possiblement aquesta duplicitat de llenguatge sigui intencionada perquè faci de “coixí” a la ambigua i sorprenent expressió “pescadors d’homes”.
Aquesta expressió només és intel·ligible si es té en compte el significat del mar per a la seva gent. Encara que sigui per a ells la principal font de sosteniment, el mar (o el llac) sempre porta inclòs el perill. Segurament a Galilea hi hauria poques famílies que no tinguessin víctimes de la mar entre els seus. És evident que el mar els ajuda a guanyar-se la vida, però a vegades cobra una factura molt alta. Literàriament, el mar és el lloc dels “grans monstres” marins, devoradors d’humans. El mar, i sobretot alguns llacs com el de Tiberíades, són traïdors: passen fàcilment de la calma més plàcida a la torbonada que tot ho engoleix.
És per això que “pescar homes” pot significar també “salvar-los”. Pot semblar una mica forçat, però respon a experiències directes i tràgiques de la gent de mar.
El relat corresponent de Lluc és més extens i
elaborat que el de Mateu i Marc. Les xarxes hi són importants, però també
s’hi fa notar que “s’esquincen” per la gran abundància de peix que recullen quan els germans
segueixen les indicacions de Jesús. L’abundància obliga a demanar ajuda a l’altra
barca dels altres dos germans.
En l’Evangeli de Lluc l’expressió “pescador d’homes” és dita només a Pere, ja que es vol posar en relleu que la seva barca, central en tot el relat, és insuficient per recollir tota la pesca.
En l’Evangeli de Lluc l’expressió “pescador d’homes” és dita només a Pere, ja que es vol posar en relleu que la seva barca, central en tot el relat, és insuficient per recollir tota la pesca.
Un segon significat de “xarxa” el trobem en l’Evangeli
de Mateu, en la paràbola que hem llegit avui. Aquí es fa referència al
fet que una xarxa arreplega tot el que troba, bo o dolent. (Mateu 13:47). Després vindrà la feina de triar el que s’ha recollit.
Però, com en la →paràbola del jull, aquesta feina està reservada als àngels, que són els que saben com fer-la. No l’hem de fer els humans, que segurament "triaríem" malament.
No obstant, al final, en el capítol d’abans de la Passió-resurrecció (Mateu 25:31), l’Evangeli concreta més sobre qui farà la tria, i com serà aquesta. Si, en un primer moment, al Regne de Déu s’hi recull de tot, al final serà el “Rei” (“l’Home”) qui farà la tria.
Amb l’afirmació que la tria la farà el Fill de l’Home s’indica clarament quin és el criteri de selecció:
- A aquells que han fet humanitat, els dirà: “Veniu, beneïts...”.
- A aquells que han desfet humanitat, els dirà: “Lluny de mi...” .
I també queda clar què significa fer o desfer humanitat: “...tenia fam, i em donàreu menjar; tenia set, i em donàreu beure; era foraster, i em vau acollir;...”.
Però, com en la →paràbola del jull, aquesta feina està reservada als àngels, que són els que saben com fer-la. No l’hem de fer els humans, que segurament "triaríem" malament.
No obstant, al final, en el capítol d’abans de la Passió-resurrecció (Mateu 25:31), l’Evangeli concreta més sobre qui farà la tria, i com serà aquesta. Si, en un primer moment, al Regne de Déu s’hi recull de tot, al final serà el “Rei” (“l’Home”) qui farà la tria.
Amb l’afirmació que la tria la farà el Fill de l’Home s’indica clarament quin és el criteri de selecció:
- A aquells que han fet humanitat, els dirà: “Veniu, beneïts...”.
- A aquells que han desfet humanitat, els dirà: “Lluny de mi...” .
I també queda clar què significa fer o desfer humanitat: “...tenia fam, i em donàreu menjar; tenia set, i em donàreu beure; era foraster, i em vau acollir;...”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada