Diumenge 20è. A. "Cananea".

>> Introducció.

ÍNDEX,
 i enllaços per ordre alfabètic.

EVANGELI. (Mateu 15,21-28).

En aquell temps,

Jesús es retirà a la regió de Tir i de Sidó,

i sortí d’allà una dona cananea cridant:

“Senyor, fill de David, compadiu-vos de mi:

la meva filla està endimoniada”.

Jesús no li contestà ni una paraula,

però els deixebles li demanaven:

“Despatxeu-la d’una vegada:

només fa que seguir-nos i cridar”.

Jesús els respongué:

“Únicament he estat enviat

a les ovelles perdudes del poble d’Israel”.

Ella vingué, es prosternà i digué:

“Senyor, ajudeu-me”.

Jesús li respon::

“No està bé de prendre el pa dels fills

per tirar-lo als cadells”.

Ella li contestà:

“És veritat, Senyor;

però també els cadells mengen les engrunes

que cauen de la taula dels amos”.

Llavors Jesús respongué:

“Dona, quina fe que tens!

Que sigui com tu vols”.

I a l’instant es posà bona la seva filla.

166. Cananea. (...sortí d’allà una dona cananea cridant: “Senyor, fill de David...).

Segons els relats bíblics, el Poble d’Israel va sortir del país que s’havia convertit per a ells en una terra d’esclavitud, per anar a la Terra promesa on podrien viure en llibertat (Èxode3:7. Vegeu la promesa a Abraham: Gènesi12:5).
La Terra promesa era la Terra de Canaan. La van ocupar només en part. També hi havia ciutats israelites on hi convivien persones no israelites. Solien ser anomenats cananeus. Això passava sobretot a Galilea i als seus voltants.
Així doncs, el relat de Mateu que hem llegit ens presenta una dona no-jueva que es troba amb Jesús que "ha sortit" de la Galilea estricta. El relat paral·lel de l’Evangeli de Marc diu d’aquesta dona que era grega, siro-fenícia de raça (Marc 7:26). No hi ha contradicció perquè, en els dos casos, cananea o grega vol indicar simplement no-jueva. És un llenguatge fet des del punt de vista jueu que fa distinció entre el Poble elegit i tota la Resta.

Per a la majoria dels seus membres, formar part del Poble elegit comportava una certa "superioritat". Com a Poble elegit, havien rebut la Llei, que donava, als qui la complien, una saviesa i una justícia d’alta qualitat que no podien tenir els "sense Llei". Això comportava considerar els d’altres Pobles (com els Cananeus) com a impurs, ja que no coneixien ni podien complir la Llei de Déu.

La dona Cananea s’acosta a Jesús posant en relleu la seva qualitat de “fill de David” (jueu), i demana una solució al seu “problema”. No demana per ella directament: ella és el que és, i ho accepta.

Però la seva filla... ¿Durarà per sempre la discriminació entre “purs” i “impurs”? ¿No serà possible alliberar la seva filla del “dimoni” que ella mateixa no ha pogut evitar de transmetre-li?

Aquí el relat fa un tomb inesperat. Primer intervenen els deixebles que fan de "elegits", i demanen a Jesús que “despatxi” aquella dona impertinent.
Pel seu compte, Jesús, que ja havia estat rebutjat pel “seu Poble” (Mateu 13:57) i que ja havia denunciat la seva hipocresia (Mateu 15:7), també es posa a fer de “poble elegit”, i respon a la Cananea que no està bé de prendre el pa dels fills per donar-lo als cadells (Cadell o gosset, comporta un alleujament important en el significat ofensiu de la paraula "gos").

"Gossos" era un llenguatge habitual entre els israelites per anomenar els cananeus que vivien entre ells. Aquest qualificatiu tenia diversos significats, però solia servir també per indicar menyspreu envers algú. Els gossos no eren animals impur, però sí molt relacionats amb la impuresa, els cadàvers, la brutícia. Si bé eren utilitzats com acompanyants, a Israel els gossos no eren considerats "part de la família". El seu servilisme respecte als humans en feia una imatge dels cananeus, i especialment de les dones cananees.

Jesús, amb les seves paraules, escandalitza fins i tot la Cananea que el suplica. I així la obliga a reaccionar.
La reacció de la Dona mostra una fe de tanta qualitat que Jesús ho aprofita de seguida per posar-la en relleu. la seva fe situa la Dona Cananea al mateix nivell dels membres més creients del Poble Elegit. La qualitat de la fe de la Cananea permet que Jesús li digui: Que sigui com tu vols.

Era el coneixement de la Llei allò que capacitava el Poble Elegit per saber què havia de fer per ser just. La fe de la Cananea (com passarà també, al final, amb els deixebles) la porta a superar la necessitat de la Llei. Per això Jesús no li diu que es faci dels elegits complint la Llei jueva, sinó que directament li diu que es faci com tu vols. La curació de la filla rubrica que ja no hi ha “purs” i “impurs” en funció de la pertinença racial a un Poble o pel compliment material d'una "Llei". El que compta és "creure en l'Home". 

El Déu d’Israel, manifestat en l’home-Jesús que cura els coixos, cecs, esguerrats, muts i molts altres malalts (Mateu 15:30) és Déu per a tots. 

La Cananea i la seva filla són representatives de les Persones i Pobles postergats pels “Elegits”, pels de la “vertadera Religió”, pels posseïdors de la “Veritat”, pels experts de la “Llei”, pels “Savis i Entesos”.
És la fe en l’home allò que els permet saber què cal fer per ser justos. "No és l'home per a la Llei sinó la Llei per a l'home" (Marc 2,27).