Diumenge 27è.A. "Hereu".

>> Introducció.

ÍNDEX,
 i enllaços per ordre alfabètic.

EVANGELI. (Mateu 21,33-43).

En aquell temps,

Jesús digué als grans sacerdots i notables del poble:

“Escolteu una altra paràbola:

Un propietari plantà una vinya,

la voltà d’una tanca,

hi cavà un cup,

hi construí una torre de guàrdia,

la deixà a uns vinyaters que la cultivessin,

i se’n anà del país.

Quan s’acostava el temps de la verema,

envià els seus homes per recollir-ne els fruits,

però els vinyaters els van agafar,

i, a un, li van pegar,

a un altre, el van matar,

a un altre el van treure a cops de pedra.

Ell envià més homes que la primera vegada,

però els tractaren igual.

Finalment els envià el seu fill

pensant que, al menys el fill, el respectarien.

Però ells, en veure’l, es digueren:

Aquest és l’hereu:

matem-lo i ens quedarem l’heretat.

I l’agafaren, el van treure fora de la vinya,

i el van matar.

Quan torni l’amo de la vinya,

¿què farà amb aquells vinyaters?”.

Li responen:

“Farà matar aquells mals homes

i passarà la vinya a uns altres

que li donin els fruits al temps de la verema”.

Jesús el diu:

“¿No heu llegit mai allò que diu l’Escriptura:

La pedra que rebutjaven els constructors

ara corona l’edifici. És el Senyor qui ho ha fet

i els nostres ulls se’n meravellen?

Per això us dic que el Regne de Déu us serà pres

i serà donat a un poble que el farà fructificar”.

 

173. Hereu. (Aquest és l’hereu: matem-lo i ens quedarem l’heretat).

La paràbola que Jesús exposa als grans sacerdots i notables del poble és realment tràgica. Una vegada més, Jesús (l’Home) anuncia la seva mort; però aquí no parla de resurrecció (com ho fa quan parla als deixebles) sinó que anuncia què passarà als qui, matant l’hereu, pensaven convertir-se en els amos de la Vinya: “Farà matar aquells mals homes i passarà la vinya a uns altres que li donin els fruits al temps de la verema”.

La paràbola és una al·legoria. Per copsar tot el significat d’aquesta al·legoria ens cal passar de l’experiència d’Israel com a Poble Elegit al procés global d’Humanització. Ara la vinya és tota la Humanitat. Els grans Sacerdots i Notables són els Poderosos de cada lloc i moment que pretenen fer-se els amos de la “vinya” matant l’hereu. L’Hereu és Jesús, fill de David i fill de l’Home. Els fruits a recollir són el conjunt de la Humanitat que, anyada rere anyada, es va construint.

Els Poderosos maten l’Hereu aplicant la sentència: “Nosaltres tenim una Llei i, segons aquesta Llei, aquest home ha de morir (Joan 19:7).

Els humans vivim convivint. Per a la convivència ens donem unes lleis que en les societats religioses es fonamenten, en últim terme, en la voluntat de Déu, i en les societats democràtiques es fonamenten en la voluntat del Poble.
Però tant en un cas com en l’altre, sempre apareixen els Poderosos. Els Poderosos són tots aquells que s’apropien de les lleis existents o en fan de noves, posant-les al servei dels seus interessos. Ells diran que actuen “per complir la voluntat de Déu” o per “servir el Poble”, però, abans, ja hauran decidit quin és el “seu Déu” o quin és el “poble” que diuen servir. Decideixen qui és “poble” i qui no.

Segrestada la Llei, la Llei esdevé el problema. I és legalment insoluble. Només queda l’exhibició i ús de la força.

L’Evangeli de Mateu va ser escrit quan Jerusalem i el seu Temple ja havien estat destruïts per les tropes de l’Imperi romà (Any 70 de la nostra era). ¿Com és que l’evangelista posi en boca de Jesús aquesta terrible paràbola quan ja no existien ni els grans sacerdots ni els Poderosos de Jerusalem?

La finalitat de la paràbola sembla clara. Segons la tradició profètica dels Jueus, quan el Poble elegit patia alguna desgràcia, aquesta era vista com un senyal de Déu per corregir alguna infidelitat important.
La destrucció de la Ciutat Santa i del seu Temple Sant havien provocat gravíssims interrogants a la fe d’Israel: ¿Qui havia estat infidel a l’Aliança: Jesús, enfrontant-se a les Autoritats, o les Autoritats condemnant i matant Jesús? ¿Era, Jesús, realment el Messies?

Els Poderosos ja havien decidit que Jesús era un fals messies. Per això “havien de fer el que van fer”: matar-lo i que servís d’escarment. També calia perseguir i castigar els seus seguidors. Eren il·legals!

Però els Deixebles estaven segurs que Jesús és l’Home. Ell encarna realment el Messies. I amb la seva vinguda, s’obria una nova etapa en què el “Poble Elegit” era ja tota la Humanitat. Amb l’arribada del Messies, Israel com a Poble elegit, la seva Llei i el seu Temple, havia acabat la seva missió preparatòria. Amb Jesús començava una nova etapa, la nova i definitiva Aliança promesa pels Profetes, que els Poderosos volen evitar sigui com sigui.

L’Home-Jesús és l’hereu. Hereu del Poble d’Israel (fill de Josep, fill de David, fill d’Abraham. Mateu 1,1ss), i hereu de la Humanitat (fill de Maria, la nova Eva).

Com a fill de David i com a fill de la Humanitat, Jesús hereta totes les Promeses, i inaugura el Nou Regne. Un Regne que ja no està basat en el Poder ni en la Llei, ni en la missió un Poble determinat, sinó que és un Regne universal, obert a tothom. Per entrar-hi només cal acceptar de ser humà i fer Humanitat, amb tots i per a tots.

En Jesús, fill de l’Home, tots els humans esdevenim cohereus seus, germans els uns dels altres i fills de Déu. Qui se situï per sobre dels altres (o per sota!), queda fora del Regne de Déu.