Diumenge 28 A. "Vestit".

>> Introducció.

ÍNDEX,
 i enllaços per ordre alfabètic.

EVANGELI. (Mateu 22:1-14).

(En blau allò que correspon a la versió llarga).

En aquell temps,

Jesús proposà aquesta altra paràbola

als grans sacerdots i als notables del poble.

“Passa amb el Regne del cel

com amb un rei que celebrava el casament del seu fill,

envià els seus homes a avisar els convidats,

però no hi volien anar.

Llavors n’envià d’altres que diguessin als convidats:

Ja tinc preparat el banquet,

he fet matar els vedells i l’aviram.

Tot és apunt: veniu a la festa.

Però ells no en feren cas:

l’un se n’anà al seu camp,

l’altre als seus negocis,

i altres agafaren els enviats, els maltractaren i els mataren.

El rei, en veure això, s’indignà,

i envià les seves tropes per exterminar aquells assassins

i incendiar-los la ciutat.

Mentrestant, digué als seus homes:

El banquet de casament és a punt,

però els convidats no se’l mereixien.

Per tant, aneu a les sortides dels camins

i convideu a la festa tothom que trobeu.

Ells hi anaren,

i reuniren tothom qui trobaven, bons i dolents.

I la sala del banquet s’omplí de convidats.

Quan el rei entrà a veure els convidats,

s’adonà que un home dels que eren allí

no duia el vestit de festa, i li digué:

Company,

¿com és que has entrat sense vestit de festa?

Ell va callar.

Llavors el rei digué als qui servien:

Lligueu-lo de mans i peus i traieu-lo fora, a la fosca.

Allà hi haurà els plors i el cruixir de dents.

Els cridats són molts,

però no tants els elegits”.

 

174. Vestit. (Company, ¿com és que has entrat sense vestit de festa?).

El vestit manifesta la identitat social d’una persona. Això era més important en temps de Jesús que avui dia. Avui, entre nosaltres, és més important la identitat individual que la social. Això té avantatges i inconvenients, però, en tot cas, va així.

En temps de Jesús la identitat social expressada pel vestit era tan forta que no era imaginable un pobre vestint-se com els rics. I si un ric es vestia com un pobre era per dissimular alguna cosa. El vestit era un llenguatge. També ho és avui, però té més connexió amb la llibertat individual que amb la realitat social. Avui la identitat social té altres llenguatges més sofisticats.

En la Bíblia també és significatiu el binomi nuesa/vestit. Així, per exemple, d’Adam i Eva es diu que anaven nus. I només el pecat converteix la seva nuesa en “problema”. Per això van fer-se faldars per cobrir-se (Gènesi 3,7).
La nuesa significava la innocència original. Segurament, quan els Evangelis parlen de Jesús despullat a la Creu (Mateu 27,35. "Es repartiren els seus vestits"), volen evocar la recuperació de la innocència original en el nou Adam.

En els relats de la Transfiguració es fa notar que els vestits de Jesús eren resplendents com la neu o com la llum. El blanc resplendent s’associava amb la Divinitat (Mateu 17,2  Marc 9,2  Lluc 9,29). Per això també els vestits dels que anuncien la Resurrecció de Jesús són blancs com la neu (Mateu 28,3   Lluc 24,4  Joan 20,12). 

En canvi, quan els Evangelis parlen de Jesús Ressuscitat, ja no parlen del vestit. Allò que permet identificar-lo són els senyals de la crucifixió: els forats de les mans i els peus (Lluc 24,39), o l’obertura del costat (Joan 20,20).
És que el Ressuscitat està més enllà del llenguatge social i es situa en el camp de la fe personal. Només des de la fe es “veu” el Ressuscitat, i se’l veu reflectit des dels crucificats de cada moment.  

En la paràbola que hem llegit sorprèn la violenta reacció del Rei davant el comensal que, en el banquet de noces del fill, no portava el vestit de festa.

Evidentment aquí “vestit de festa” no vol significar la roba d’aquell comensal. El Missal tradueix dient “vestit de festa”, però l'original grec diu “vestit de noces”. Aquest detall és important.
El convit no és un àpat qualsevol sinó el banquet de les noces del fill del Rei. Però la núbia no hi apareix enlloc. On és? Qui és? Evidentment serà algú que "porti vestit de noces”...
Tal com està fet el "relat", no resulta difícil deduir que, en aquest banquet de les noces del fill, la “núbia” són precisament els convidats (la Humanitat), que són els qui porten “vestit nupcial”.

Aquesta paràbola és una al·legoria de la Nova Aliança amb la Humanitat, que "acompleix" l'Aliança preparatòria amb el Poble d'Israel. 

Els “primers convidats” (el Poble Elegit) no hi van voler  anar (Mateu 22,3). Això fa que la invitació passi “a tothom que trobeu”. “I la sala del banquet (literalment: la sala de noces) es va omplir de convidats.

L’Aliança és el do que Déu ofereix als Humans. Cada un dels humans pot acceptar-la o no. Però compte: no acceptar-la significa “quedar-se fora”. I a “fora” no hi ha res de res.
No existeix una alternativa. Per als Humans, o sala de noces o no-res.
Entrar a la sala de noces significa acceptar i gaudir de la festa amb el Rei i amb tots els comensals. Aquest és el vestit de noces que és indispensable portar.